El Sr. X va auto liquidar en data 20/10/2021 l’impost de la plusvàlua per transmissió d’un immoble en virtut d’herència de la Sra. Y. Exposa que se li va denegar la bonificació del 50% de l’impost de la plusvàlua quan va presentar la liquidació a l’Ajuntament, perquè tot i que la causant que li transmetia la finca era la segona dona del seu pare i, mare de dos dels seus germans, i que li havia fet sempre de mare, no es va considerar que concorrien els requisits que estableixen les ordenances.  

Per aquest motiu, un cop verificada la documentació aportada, se li va denegar aquesta bonificació perquè es va considerar que la Sra. Y no tenia la condició de mare, ni biològica, ni adoptiva del Sr. X. 
Atès que el Sr. X acreditava amb la documentació aportada que ell i el seu germà, eren fills del matrimoni format per XX i YY, essent en conseqüència els cognoms d’ambdós germans XY. 

Atès que acreditava també les segones núpcies del seu pare, -a l’haver mort la mare quan ell tenia 9 anys- amb la Sra. Y, amb la qual van passar a conviure els dos germans,  i als quals va fer de mare. 
Atès que d’aquest segon matrimoni van néixer dos fills,  que són els seus germans, al ser fills del mateix pare. 

Atès que s’acredita que la Sra. Y va instituir hereu al Sr. X, que el seu germà viu fora de l’estat espanyol fa molts anys; que l’altre germà és mort, i que la germana  té un grau de discapacitat, motiu pel qual legalment el Sr. X es el seu curador (tot això s’ha acreditat amb documentació aportada a l’Oficina de la Defensora que adjuntem).

Atès que aquestes circumstàncies acrediten d’una banda que el Sr. X era un fill com els altres per la Y, i que la voluntat d’aquesta en instituir-lo hereu ateses les circumstàncies exposades dels seus germans,  denota també que per ella era un fill propi, tot i que no fos biològic, ni adoptat.

Considerant que si bé és cert que la Ley General Tributaria no permet l’analogia per estendre més enllà dels seus termes estrictes l’àmbit del fet imposable, de les exempcions i de la resta de beneficis fiscals, també és cert que són els Ajuntaments els que regulen les bonificacions, en aquest cas de l’Impost de l’Increment del Valor dels Béns Immobles, segons la Llei d’Hisendes Locals. 

I considerant que  en aquest sentit que les Ordenances fiscals de l’Ajuntament de Girona, en el seu capítol III article 8 quan regula els beneficis fiscals en les transmissions de terrenys per causa de mort, esmenta els descendents i adoptats, els cònjuges i els ascendents i adoptants, equipara les parelles de fets als matrimonis.  

Considerant que la situació del Sr. X és una situació de fet, que no ha estat reconeguda legalment per mitjà de cap procés d’adopció, però en la que es donen tots els elements, de fet i de dret, per tal que es pogués reconèixer aquesta situació, en el mateix sentit que aquells casos de parelles de fet que si que les ordenances equipara als cònjuges, i que tenen tots els elements per ser reconeguts com a tals i gaudir de la bonificació si ho acrediten, tal com ha fet l’Ajuntament al concedir bonificacions, en aquestes casos, de parelles de fet. 

Considerant que és competència de l’administració local la regulació d’aquestes bonificacions, i que està prevista a l’Ordenança en els supòsits de parelles de fet, entenc que supòsits com el cas que exposa el Sr. X haurien de ser equiparats als descendents adoptats, per raons legals com ara el respecte al dret fonamental de l’article 14 de la CE d’igualtat davant la llei, i per altres raons de justícia i equitat, i sens perjudici de la modificació de l’Ordenança fiscal en aquest sentit, i  per tots aquests motius formulo la següent:

RECOMANACIÓ