El Museu d’Història de Girona inaugura demà, divendres 18 de juny, a les 18 h, l’exposició “Les coses que foren. Històries de Girona narrades pels objectes del museu”. L’acte comptarà amb la presència de l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas; del vicealcalde i regidor de cultura, Quim Ayats, i la directora del Museu d’Història de Girona i comissària de la mostra, Sílvia Planas Marcé. L’exposició es podrà veure fins al 16 de gener del 2022.

El Museu té un fons ric, format per diferents col·leccions d’objectes de valor històric, etnogràfic, arqueològic, artístic, científic i tecnològic. En total, s’hi compten mes de 18.000 objectes amb orígens, cronologies i contextos molt diversos. “Les coses que foren” té l’objectiu de fer un repàs del que diuen, amaguen i simbolitzen aquests milers d’objectes del museu, de com parlen del passat de la ciutat, de què i de qui fan de símbols, i, tenint en compte que Girona és una ciutat plena de diversitat, de com la diuen i com la perceben les diferents llengües que l’habiten.

Aquesta mostra explica, a través d’objectes destacats i curiosos, històries de la ciutat, del seu patrimoni i de la seva gent. D’un àngel sense cap fins a un conjunt d’estris de ceràmica del segle XVIII usats com a farciment en la construcció d’un casal del s. XIX, passant pel reliquiari de Sant Narcís, el retrat d’una “Bàrbara”, una taula d’inspecció ginecològica d’inicis de segle XX, les rajoles medievals amb l’escut familiar d’Elionor de Sarriera, un bombo per sortejar temes d’examen procedent de l’antic Institut, l’ordidor de cinteria de la Grober, l’acordió amb el que en Tinet acompanyava els gegants i els capgrossos, una càmera fotogràfica dels anys 60, un ventall de seda pintada, una obra d’un dels principals artistes gironins contemporanis o el retrat irreal d’una gitana morta. 

També parla de la diversitat lingüística de la ciutat, entesa com a riquesa i cultura: un audiovisual amb entrevistes a gironines i gironins de diferent procedència posa de manifest que hi ha mil maneres de dir i de pensar Girona, i que totes conflueixen, al cap i a la fi, en la construcció d’una identitat col·lectiva, que és rica precisament perquè és diversa. 

El Museu d’Història proposa, amb aquesta mostra, una relectura de la ciutat des de noves perspectives, parant una atenció molt especial a l’acció i a la presència de les dones en la història, vestint els objectes més humils d’una pàtina d’importància històrica, i presentant fets extraordinaris de la trajectòria de Girona; però també, i sobre tot, fent referència a les vides de cada dia, a les persones anònimes i als objectes quotidians, que, al cap i a la fi, son la base de qualsevol història humana. 

La mostra s’explica amb els relats construïts per Francesc Miralpeix, Eva Vázquez, Josep Planas, Cristina Massanés, Rosa M. Gil, Anna Costal, Manuel Forcano, José A. Donaire, Sílvia Planas Marcé i Marta Marin-Dòmine, que amb els seus textos proposen una manera diferent de mirar i d’entendre la ciutat i el seu patrimoni. Aquests relats se situen als marges de la història convencional i posen en relleu algunes petites grans qüestions que al llarg del temps han anat construint Girona. 
El nom de l’exposició és manllevat de Carles Rahola, que va escriure que el fet d’historiar respon a un “sentiment de noble curiositat per les coses que foren”. Seguint el fil marcat per l’intel·lectual gironí, i exercint aquesta curiositat noble pel passat, l’exposició vol ser un convit a reflexionar, a rellegir, a reinterpretar, a mirar amb ulls nous les coses i les vides, les històries i els llegats que conformen la ciutat i les gents, i els tresors que l’habiten. 

L’exposició compta amb un web propi, que conté tota la informació presentada a la sala, així com els articles complets redactats per cadascuna de les autores i autors abans esmentats. Un dels apartats del web ofereix a les persones visitants la possibilitat de compartir comentaris a cada àmbit. El web es podrà consultar a partir de demà a www.girona.cat/museuhistoria/go?url=1.