El passat dimecres, 28 d’abril, al migdia a La Mercè, es va produir el retrobament entre el fotògraf Jordi Play i Jaume Solé, antic alumne del Centre de Formació Professional i Ocupacional Pont del Dragó de Barcelona, després de més de trenta anys, amb motiu de l’exposició “1991”. Una mostra fotogràfica organitzada pel Festival Mirades, amb la col·laboració dels Amics del Museu d’Art de Girona i del Centre Cultural La Mercè.

Jaume Solé és un dels protagonistes que apareix a les fotografies de Jordi Play, fetes l’any 1991 per a un treball de l’assignatura de fotografia que cursava. Les fotografies van quedar a l’arxiu personal del fotògraf fins que, trenta anys més tard, durant el confinament causat per la pandèmia, Jordi Play va recuperar els arxius fotogràfics originals i els va digitalitzar. En el procés, va rebre la convocatòria del Festival Mirades, i va decidir presentar-les. «Les tenia a l'escriptori de l'ordinador quan va sortir la convocatòria», explica. És així com aquest reportatge es mostra al públic per primera vegada en una exposició al Centre Cultural La Mercè. 

Les casualitats van fer que el 16 d’abril passat, durant la presentació i visita guiada a l’exposició, Jordi Play conegués Marta Vila, amiga personal de Jaume Solé, que el va reconèixer en una de les imatges promocionals de l’exposició, i va posar en contacte fotògraf i fotografiat. Marta Vila va conèixer Jaume Solé l’estiu del 2006 a Platja d’Aro, després d’haver-se apuntat, amb només quinze anys, a un voluntariat de la Fundació Catalana per la Paràlisi Cerebral. «Una de les meves tasques era fer-li el suport per a la vida diària», afirma.  

En Jaume va estudiar a Pont del Dragó durant sis anys, on es va especialitzar en disseny gràfic, informàtica i edició de vídeos. El seu objectiu era treballar en el muntatge de vídeos, però «la meva lentitud a l'hora de treballar, a causa de la paràlisi cerebral que tinc, m’ho va fer impossible», explica. 

Durant la trobada, els tres protagonistes van repassar algunes de les fotografies de l’exposició, amb l’ajuda d’un full on hi ha paraules i lletres que en Jaume assenyala amb el licorni per formar paraules i frases. Junts van recordar antics companys i professors del centre, i tot el que va suposar per en Solé el seu pas per Pont del Dragó. «Vaig fer un salt pel que fa a estudis, comunicació, accés a la tecnologia, i a poder relacionar-me amb la gent sense l'ajuda d'una tercera persona. Em va obrir un ventall d'oportunitats que ni em podia imaginar que fossin possibles. Va ser una rampa de sortida per sentir-me un home ple dins aquesta societat».

L’exposició fotogràfica recull una trentena de fotografies de Jordi Play sobre l’activitat educativa del Centre de Formació Professional i Ocupacional Pont del Dragó de Barcelona l’any 1991, un any després de la seva posada en marxa. El centre treballava amb joves amb discapacitats físiques importants, com ara paràlisi cerebral, distròfia muscular i espina bífida. 

Des de l’inici es va apostar pel món digital com a eina per millorar la comunicació, la manipulació i la mobilitat. Utilitzaven ordinadors Macintosh dels EUA, els únics al mercat en aquell moment amb programari educatiu i amb interfícies adaptades per accedir-hi sense teclat.

El centre va esdevenir ràpidament una referència internacional, replicat a molts altres indrets, reconegut i guardonat per la CE. Aquesta formació digital va permetre a molts alumnes accedir a altres ensenyaments i a una cosa més important encara, passar de l’aïllament a estar comunicat amb el món.

La mostra es va obrir al públic el 9 d’abril passat i es podrà visitar fins al 5 de maig. Per a més informació, consulta el web: www.girona.cat/ccm 

Recull de premsa

Diari de Girona: “Retrobament entre fotògraf i fotografiat 30 anys després”
La Vanguardia: “Fotos que unen treinta años después”
RTVE: Una exposició de fotografies ha permès el retrobament, 30 anys després, del fotògraf amb un dels protagonistes de la mostra
TV Girona: NOTÍCIES MIGDIA DEL 30/04/2021 (a partir del minut 15)
Cadena SER – Ràdio Girona: Una exposició uneix el fotògraf i el protagonista 30 anys després