En el 23è aniversari de la seva inauguració, el Museu del Cinema ha presentat avui la modificació d’un dels àmbits de la seva exposició permanent titulat “Fixant la imatge del món. El món per un forat”. Aquest canvi, a banda d’una reordenació de l’espai, ha comportat la incorporació d’un nou objecte adquirit pel Museu, un diafanorama de finals del segle XVIII, de 19 vistes òptiques translúcides de les col·leccions de l’equipament i fins ara no exposades i d’una càmera obscura interactiva. Aquestes novetats han estat presentades avui al matí en roda de premsa pel vicealcalde i regidor de Cultura de l’Ajuntament de Girona, Quim Ayats, el director del museu, Jordi Pons; i la conservadora del centre, Montse Puigdevall. 

"Remarcar que aquestes adquisicions s’inclouen dins les millores que anualment realitza el Museu del Cinema en la seva mostra permanent per tal d’augmentar-ne l’interès i capacitat pedagògica i actualitzar-ne el contingut", ha assegurat el vicealcalde, recordant que "des de la seva obertura el 8 d’abril de 1998, l’equipament ha incorporat objectes originals, audiovisuals o elements interactius, així com ha millorat els espais com la il·luminació".

L’espai expositiu, situat a la tercera planta, s’ha reordenat i s’hi ha incorporat una nova vitrina titulada “A la recerca de la tercera dimensió”, dedicada als aparells que entre la segona meitat del segle XVIII i la primera del segle XIX intentaven representar una imatge tridimensional i amb una clara sensació de relleu o de profunditat de la imatge. Dins aquesta vitrina destaca l’objecte anomenat diafanorama (c.1780) adquirit pel Museu del Cinema el 2019 i restaurat recentment. És una peça molt singular i rara que es caracteritza per ser una de les primeres tècniques pictòriques que intentaven representar una imatge en 3D, amb una clara sensació de profunditat i tridimensionalitat, més enllà de la tècnica pictòrica de la perspectiva, molt utilitzada a partir del Renaixement.

També s’ha incorporat a la mostra del Museu del Cinema un element interactiu: una càmera obscura. L’objectiu és que les persones visitants puguin dibuixar amb aquest aparell, tal com ho feien alguns artistes en el segle XVIII.

Per últim, l’exposició compta ara amb 19 vistes òptiques translúcides, de gran qualitat i raresa, procedents de les col·leccions del Museu i fins ara no exposades. Per una banda, hi ha 11 elements de la sèrie “Viaje óptico por España”, del pintor Onofre Alsamora, publicada el 1846. Aquestes litografies es comercialitzaven per entregues, així com la caixa d’òptica que servia per visualitzar-les i que també es conserva i s’exposa al Museu del Cinema. Presenten una mida i una forma que difereixen de les de la majoria de vistes òptiques translúcides domèstiques. Representen amb tot detall diversos llocs emblemàtics de Barcelona com la Catedral, el Liceu, l’església del Pi o Pla de Palau, i aconsegueixen uns canvis efectistes en modificar-ne la il·luminació. Aquest conjunt ha estat restaurat recentment cosa que ha permès recuperar aquest efecte. 

Per altra banda, hi ha 9 vistes òptiques translúcides (ca.1833-1852), on es veuen ciutats italianes, com Florència i Venècia, diversos indrets de París i altres llocs no identificats, que per les seves dimensions devien formar part del repertori mostrat en un espectacle públic de caixa d’òptica. Presenten una acurada factura i probablement són d’origen francès, ja que els títols hi són escrits en aquesta llengua.

Podeu consultar el dossier de premsa en el següent enllaç.