El Museu d’Història de Girona inaugurarà aquest dissabte, dia 18 de gener, a les 12 h, l’exposició “Arqueologia a l’exili. El Museu d’Arqueologia de Catalun¬ya i la Guerra Civil espanyola (1936-1939)”, una mostra que vol explicar aquest episodi encara poc conegut de la història cultural i patrimonial del nostre país. L’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, i el regidor de Cultura, Dinamització del Territori i Joventut de l’Ajuntament de Girona, Carles Ribas, participaran en la inauguració. 

La Guerra Civil espanyola (1936-1939) constitueix un dels episodis més tràgics, dolorosos i de més gran repercussió política, social, econòmi¬ca i cultural de tota la història catalana del segle XX. Aquest conflicte bèl·lic no solament segà moltes esperances i destruí moltes vides, sinó que també anorreà grans projectes culturals vin¬culats a la conservació i difusió del patrimoni del país.

L’activitat dels grans museus, entre els quals es pot comptar el Museu d’Arqueologia de Catalunya, es veié greument afectada, fins a l’extrem que l’any 1939 es va haver d’evacuar bona part de les seves col·leccions a Suïssa.

“Arqueologia a l’exili. El Museu d’Arqueologia de Catalun¬ya i la Guerra Civil espanyola (1936-1939)” vol parlar d’aquest moment de la història del nostre país i vol retre homenatge als homes i dones que, enmig de les dificul¬tats d’una guerra, van treballar incansablement per protegir el patrimo¬ni cultural català i garantir-ne la transmissió a la posteritat.

L’exposició s’estructura en sis grans àmbits, que permeten copsar la trajectòria d’un dels museus de més llarga existència al nostre país, i que expliquen l’odissea del patrimoni arqueològic i artístic de Catalunya en els temps durs de la guerra civil i en l’època de la postguerra. Els àmbits que es podran veure a la mostra són els següents: “El Museu d’Arqueologia de Catalunya, un projecte de la Generalitat republicana”, “El museu modern”, “Salvar el patrimoni”, “El museu sota les bombes”, “El camí de l’exili” i “El nou ordre franquista i el retorn del patrimoni”.

La mostra estarà presidida per una rèplica de l’escultura de l’Esculapi d’Empúries i comptarà amb prop de 83 peces entre objectes arqueològics i documents, cedits pel mateix Museu d’Arqueologia de Catalunya, entre els que destaquen una àmfora grega d’estil geomètric procedent d’Atenes, una herma romana de marbre procedent de la col·lecció Raixa de Mallorca, tres antefixes de terra cuita procedents d’Empúries, o una mostra del tresor de Torredonjimeno (Jaén), a més de dos cartells editats durant la guerra per a conscienciar a la societat sobre la necessitat de protegir el patrimoni cedits pel Pavelló de la República.

L’exposició que es podrà veure al Museu d’Història de Girona està cedida pels seus gestors i promotors: la Generalitat de Catalunya a través del Museu d’Arqueologia de Catalunya i el Memorial Democràtic, que l’han creat amb l’objectiu –compartit amb el Museu d’Història- de beneficiar del coneixement de l’arqueologia, la història i el patrimoni a tots els públics i per posar aquestes matèries a l’abast de la ciutadania alhora que se’n fomenta el coneixement i la formació.

“Arqueologia a l’exili” es podrà visitar a la sala d’exposicions del Museu fins al 24 de maig del 2020. La mostra anirà acompanyada d’activitats per a dinamitzar-la i apropar-la a tots els públics: visites guiades i xerrades amb la comissària M. Àngels Casanovas, rutes de l’exili i un cicle de conferències a càrrec de persones expertes en la matèria, com l’historiador Joaquim Nadal, el catedràtic de prehistòria Francesc Gracia Alonso o l’arqueòleg Isber Sabrine.