Header: Oficina de Comunicació

Oficina de Comunicació

Ruta de navegació

Publicador de continguts

L’Ajuntament publica la correspondència enviada al consistori per part d’associacions i entitats entre els anys 1833 i 1938 

El recurs web s’ha creat per commemorar el Dia Mundial del Correu, que se celebra diumenge.

Carta de Gerona Espero, 1 de juliol de 1921

L’Ajuntament de Girona ha publicat al web de l’Arxiu Municipal la correspondència enviada al consistori per part d’associacions i entitats entre els anys 1833 i 1938, amb l’objectiu de commemorar el Dia Mundial del Correu, que se celebra diumenge, dia 9 d’octubre. La correspondència ofereix una àmplia perspectiva de les relacions que va mantenir el govern municipal durant aquells anys.

Tant el nombre de persones i institucions remitents com la tipologia de documentació rebuda és enorme. De les més de 1.600 cartes que hi ha catalogades dins l’agrupació “Correspondència rebuda d’Associacions i entitats”, unes 700 corresponen a organitzacions gironines. També hi ha empreses i col·lectius de persones no constituïdes en associació, així com entitats d’altres municipis.

A partir del treball de l’Arxiu s’han identificat 224 associacions gironines. Aquestes solien contactar amb el consistori per convidar-lo als actes que organitzaven, per sol·licitar la col·laboració econòmica o institucional o, força freqüentment, per motius de constitució i regulació de les entitats. De fet, l’Ajuntament feia de pont entre les associacions i el Govern Civil, per aquest motiu existeixen oficis entre els dos organismes vinculats al control administratiu d'aquestes entitats.

A vegades, aquestes cartes són l’únic testimoni documental localitzat fins al moment d’una determinada associació, ja que moltes d’elles van tenir una vida curta, algunes no tenien ni local i moltes es van refondre en altres o van anar canviant de nom.

Hi havia entitats representatives dels interessos econòmics, per exemple la Societat Econòmica d’Amics del País, reorganitzada el 1876; o el Centre Industrial i Mercantil de Girona, ja des del 1877, que organitzava exposicions anuals per Fires i que l’any 1897 va donar lloc a la societat Foment de la Indústria, Comerç i Propietat, la qual, el 1909, va derivar en la Cambra de Comerç i Indústria.

També hi havia associacions polítiques, que aglutinaven les persones que compartien una mateixa ideologia. Entre les classes benestants moltes eren de caràcter conservador. A mitjans del segle XIX, quan es van conformar les bases del catalanisme polític, era representat a Girona pel Centre Catalanista de Girona i Sa Comarca, fundat el 1894 i presidit per Joaquim Botet i Sisó; el Centre editava el diari Lo Geronès, i organitzava actes literaris i musicals, conferències i excursions. Entre les associacions polítiques de tendències més progressistes hi havia el Comitè Republicà Federal de Girona (1870) o Unió Republicana (1909).

Les inclinacions polítiques i, evidentment, el grup social dels seus membres, també caracteritzaven moltes de les associacions recreatives i culturals de la ciutat. Aquestes són les més nombroses. Entre el primer grup podem esmentar, com a mostra, que l’any 1889 hi havia La Odalisca, Liceu Gironí, el Casino del Recreo i el Centro Moral.

Com a entitats culturals, cal destacar l’Associació Literària de Girona (1872-1903), que a més d’organitzar anualment el Certamen Literari (1872-1902), editava la Revista de Gerona (1876-1896); la Biblioteca Popular de la Dona; diversos grups esperantistes, o nombroses societats corals. En aquesta tipologia cal ressaltar especialment l’Athenea (1913-1917), entitat que va introduir a Girona la modernitat cultural sota els auspicis de l’arquitecte Rafael Masó. Tenia la seu al carrer d’Anselm Clavé i organitzava exposicions d’art, concerts, conferències i també representacions de titelles. El seu esperit modernitzador es va reprendre, el 1922, per l’Ateneu de Girona.

Pel que fa a les agrupacions esportives, cal esmentar els diferents clubs que van confluir en la creació de la Unió Deportiva Girona (1921) i el Girona Futbol Club (1930), i el Grup Excursionista i Esportiu Gironí.

Entre les associacions de les quals s’han conservat més cartes, hi ha l’Associació per al Foment de Belles Arts (quinze cartes, 1871-1884 predominantment), Ateneu de Girona (divuit cartes, 1922-1935), Centre Moral Gironí (quinze cartes, 1884-1917), Circ Gironí (nou cartes, 1859-1866), Consistori dels Jocs Florals de Girona (vuit cartes, 1912-1922), Liceu Gironí (cinc cartes, 1853-1887), Orfeó la Regional (deu cartes, 1890-1936), Sociedad Econòmica d’Amics del País (dinou cartes, 1841-1931), Societat Coral la Veu Clavé (catorze cartes, 1929-1936) o Societat Odalisca (catorze cartes, 1883-1890).

El catàleg i digitalització d’aquestes cartes es poden consultar a través d’un recurs específic des del qual es poden fer cerques pel nom de l’associació. A més, també es poden consultar segons la tipologia de les associacions gironines remitents, per això s’ofereix una selecció de les cartes en funció de si són associacions recreatives i culturals; associacions de professionals; associacions religioses i altres cerques temàtiques. 

Web del recurs
Tornar