Header: Oficina de Comunicació

Oficina de Comunicació

Ruta de navegació

Publicador de continguts

L’Ajuntament de Girona i la Universitat de Girona proposen setze mesures per millorar les condicions de les dones que fan treballs de cures i de la llar

Les accions es basen en els resultats de la recerca “Dones que fan treballs de cures i de la llar. Desigualtats i violències”, feta conjuntament entre les dues institucions

Fotografia de la roda de premsa d’avui

L’Ajuntament de Girona i la Universitat de Girona han proposat un total de setze mesures per millorar les condicions laborals i de vida de les dones que fan treballs de cures i de la llar a la ciutat. Les accions es basen en els resultats de la recerca “Dones que fan treballs de cures i de la llar. Desigualtats i violències”, feta conjuntament entre el consistori i el Grup de Recerca sobre Envelliment, Cultura i Salut de la Universitat de Girona. Concretament, l’estudi s’ha centrat en el col·lectiu de dones que fan aquesta feina en cases que no són de la família, i que provenen i tenen nacionalitat d’altres països.

Aquest matí, la regidora de Drets Socials de l’Ajuntament, Núria Pi; la delegada del rector de la Universitat de Girona (UdG) per a la Igualtat de Gènere, Anna Pla, i la professora de la Universitat de Girona, doctora en Psicologia Social i coordinadora i investigadora de la recerca Pilar Albertin, han presentat els resultats de l’estudi i les mesures proposades.

“Amb aquest estudi confirmem algunes realitats ja observades, com ara que cal crear una legislació clara davant la problemàtica que doni solucions reals que no recaiguin sempre en les famílies. Creiem que des de l’Ajuntament hem de ser motor de progrés i, per ser-ho, ens cal reflexionar i afrontar aquesta qüestió”, ha explicat la regidora Núria Pi, que ha destacat que “des del consistori treballarem en les mesures proposades juntament amb altres administracions i ens esforçarem per crear conscienciació sobre la realitat de les dones que fan treballs de cures i de la llar”.

La investigació ha analitzat sis vessants diferents de la situació del col·lectiu: dades sociodemogràfiques, procés migratori, condicions laborals i drets, treball de cures i de la llar, violències estructurals i conjunturals i xarxes professionals, i ha posat de manifest algunes problemàtiques i mancances del sistema que dificulten la integració d’aquestes persones.

Segons els resultats de l’estudi, la majoria de dones que fan aquestes tasques a la ciutat de Girona són d’origen migrant. Solen fugir de les violències socials i econòmiques que viuen en el dia a dia al seu país de procedència i, un cop aquí, viuen situacions d’extrema precarietat, abusos laborals per part d’algunes de les famílies contractants o ocupadores, especialment en el període d’arrelament. Pateixen violències masclistes i relacionades amb el gènere; són tractades des d’una perspectiva classista i, en alguna ocasió, racista, que infravalora i inferioritza el treball que fan, i poden topar amb casos de revictimització institucional, per la mala praxi d’alguns i algunes professionals i serveis públics.

A més, l’aïllament que viuen i, sobretot, les expectatives fallides de ser contractades les sotmet a una gran fragilitat i els provoca condicions de desesperança, indefensió, patiment intens, somatitzacions, depressions o estrès. A aquestes condicions s’hi suma la dificultat per empadronar-se o per homologar els estudis cursats al seu país d’origen.

Malgrat que els treballs de cures i de la llar no es valoren socialment les dones que fan aquesta feina desenvolupen moltes estratègies per sobreviure i afrontar les violències que pateixen. Una de les seves principals eines és el reforç de la xarxa social primària de la família i les amistats. S’ha detectat que, partint d’aquesta forma d’associar-se i comunicar-se, prenen consciència de la seva situació de desigualtat i es veuen amb força per reclamar drets i una millora de les condicions de vida. És a partir d’aquesta idea que s’han constituït algunes formes d’organització biosindical, cooperativa i associativa per part del col·lectiu.

També des de les institucions s’han dut a terme alguns programes amb resultats positius. En l’àmbit català existeixen la línia d’ajuts ACOL del Programa Treball i Formació del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya o les subvencions de la Generalitat de Catalunya per a primers contractes a cuidadores per part de les famílies. En l’àmbit municipal, el programa Primera acollida de l’Ajuntament de Girona és un referent i es valora com una eina molt positiva per part de les dones, perquè suposa un pas per a la millora de la seva situació com a ciutadanes, ja que hi troben recursos formatius i vincles entre elles i amb les professionals que el desenvolupen.

Propostes per millorar les condiciones del col·lectiu

Més enllà de les ajudes existents, l’Ajuntament de Girona i la Universitat de Girona s’han proposat fer un pas més a l’hora de contribuir a millorar les condicions laborals i de vida d’aquestes persones. Basant-se en l’estudi “Dones que fan treballs de cures i de la llar. Desigualtats i violències”, han llistat un seguit de mesures per superar els principals obstacles i dificultat detectats durant la investigació.

Les setze accions proposades pretenen incidir en tres àmbits: les polítiques públiques de contractació, les polítiques públiques de reconeixement, i les polítiques específiques per dur a terme des dels Serveis Socials i Comunitaris.

El primer grup d’accions busca, d’una banda, agilitzar els tràmits laborals i d’establiment d’aquestes dones a la ciutat i, d’altra banda, potenciar xarxes de relacions i facilitar eines per millorar les possibilitats de contractació de les persones. El segon grup pretén conscienciar la població sobre la situació que viu el col·lectiu, trencar amb les desigualtats i, alhora, donar veu a les dones que en formen part a través de processos participatius. Finalment, el tercer grup de propostes se centra a reforçar els recursos dels Serveis Socials per oferir una atenció i un seguiment major i més adequat a les dones que fan treballs de cures i de la llar i a les famílies ocupadores.

Algunes de les mesures proposades són: promoure les contractacions en confluència amb el règim general de la Seguretat Social i d’acord amb les lleis laborals; donar suport i impuls a l’economia social i solidària i reconèixer el valor i la tasca que realitzen algunes iniciatives comunitàries per ajudar les famílies nouvingudes; facilitar recursos per la formació professionalitzadora i l'homologació de titulacions; agilitzar l’empadronament; visibilitzar la realitat de les dones que fan treball de cures i de la llar i elaborar materials de difusió per a la ciutadania; crear espais participatius perquè les dones comparteixin experiències i exposin les seves necessitats; posar en marxa un servei municipal d'atenció a persones en contextos de vulnerabilitat; incrementar el personal professional del servei Primera acollida o potenciar la participació del tercer sector o d’organitzacions civils en l'atenció a persones i dones en situació de risc.

Podeu consultar tota la informació relacionada amb de la recerca “Dones que fan treballs de cures i de la llar. Desigualtats i violències”,  i descarregar el document a través de la pàgina web municipal https://web.girona.cat/enscuidem.  

Tornar