L’Institut d’Estudis Nahmànides i la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani enceten aquesta setmana un cicle de conferències per entendre alguns dels moments concrets de la història jueva i ajudar a detectar quina és la influència que han tingut en l’Europa occidental. Aquest és el dissetè any que el Patronat Call de Girona de l’Ajuntament de Girona i la Universitat de Girona col·laboren en la realització d’un cicle de conferències anual sobre cultura jueva i pensament.

El cicle “Episodis de la història jueva” invita les persones a reflexionar sobre alguns fets molt concrets de la història jueva que podrien semblar anecdòtics, però que són molt significatius. La idea és oferir visions sobre un episodi particular, i relacionar-los amb els contextos, les dades de referència, les causes, les conseqüències, els fets preliminars i els fets subliminars que ajuden a entendre alguns dels fenòmens més importants en la trajectòria històrica del Poble Jueu i que es relacionen directament amb la història de l’Europa occidental: la fundació de l’Estat d’Israel, el procés d’assimilació de la població jueva europea, la Xoà, o l’establiment de les noves comunitats jueves a la Catalunya contemporània.

La programació consta d’un total de cinc conferències que començaran demà, dia 24 de març, i s’allargaran fins el 26 de maig, cadascuna de les quals a càrrec d’una persona especialista en un aspecte diferent de la matèria.

La conferència inaugural, que porta per títol 1881, inici de l’arribada de persones jueves a la Barcelona contemporània, tindrà lloc demà, a les 18.30 h, a l’aula de l’Institut d’Estudis Nahmànides. En aquesta xerrada, l’historiador i investigador Manu Valentín parlarà del canvi que s’observa en aquesta comunitat en el darrer quart del segle XIX. Fins aleshores, la presència jueva a la ciutat era només testimonial. A partir de llavors, els fluxos migratoris jueus, tant d’asquenazites com de sefardites, van recórrer el continent europeu d’est a oest. A la fi del segle XIX, jueus sefardites procedents de diverses parts de l’Imperi Otomà van triar Barcelona com a destí. A partir del 1900, ja convivien amb els de procedència asquenazita i la colònia jueva es va consolidar entre 1914 i 1954 per diverses onades migratòries jueves cap a territori espanyol, procedents de França, Itàlia, els Balcans, Polònia, Bulgària, Grècia i Alemanya, entre altres països. Les guerres, les persecucions, les crisis econòmiques, la misèria i la cerca de noves oportunitats van accelerar o frenar l’establiment de famílies a la ciutat de Barcelona durant aquest període.

El programa seguirà amb quatre conferències més:  1933, Hannah Arendt publica Rahel Varnhagen, un assaig sobre una jueva del s. XVIII, prevista pel dijous 21 d’abril, amb la presència de la doctora en Filosofia i investigadora Stefania Fantauzzi; 1940, Walter Benjamin, fugint de la persecució nazi, mor a Portbou, que es faria el 28 d’abril amb el filòsof, escriptor i professor universitari Xavier Antich; 1919, Irène Némirovski arriba a França amb la seva família, fugint de la Revolució, que tindria lloc el 5 de maig amb la participació de l’escriptora i traductora txeca Monika Zgustová, i finalment 1969, Golda Meir esdevé primera ministra de l’Estat d’Israel, que tancaria el cicle el 26 de maig amb la presència de l’historiador i també professor universitari Joan B. Culla.

Totes les activitats es duran a terme a les 18.30 h a l’aula de l’Institut d’Estudis Nahmànides, i seran d’assistència lliure i gratuïta, malgrat es recomana fer inscripció prèvia a cadascuna de les sessions a través del web del Patronat Call de Girona, on hi trobareu també el programa sencer.

Fruit de la col·laboració entre ambdues organitzacions, les conferències s’enregistren cada any i es poden consultar en línia a través d’aquest enllaç. D’aquesta manera, la seva divulgació va més enllà de l’aula i es crea l’oportunitat de fer arribar el cicle a un públic molt més extens.