L’Escola Municipal d’Humanitats de l’Ajuntament de Girona i la Casa de Cultura de la Diputació de Girona organitzen una nova edició del cicle Art i Filosofia “Mirar amb la paraula”, en aquesta ocasió coordinat per la periodista freelance i escriptora Cristina Masanés. En la cinquena edició del cicle es torna a posar sobre la taula la idea de relacionar imatges i pensament. De manera que s’ha convidat als conferenciants a pensar sobre una qüestió filosòfica present en el món contemporani a través d’una obra d’art. I a la inversa, a poder explicar aquesta obra d’art a través d’un tema present en la reflexió contemporània del món.

El cicle, que consta de sis sessions, fa un recorregut per grans obres de l’art de tots els temps com Rafaello Sanzio, Michelangelo Buonarroti, Pieter Bruegel, Artemisa Gentileschi, Marcel Duchamp, Pablo Picasso i, fins i tot, permetrà descobrir l’obra del fotògraf underground traspassat fa poc, Rómulo Sans.

Participaran a les conferències: Juan Manuel del Pozo, filòsof, polític i professor emèrit de la Universitat de Girona; Javier Montes, escriptor, crític literàri i d’ar i comissari d’exposicions; Itziar González, arquitecta, urbanista i activista social; Lluïsa Faxedas, professora d’història de l’art contemporani de la Universitat de Girona i coordinadora del màster de Turisme Cultural; Jèssica Jaques, professora d’estètica i teoria de les arts de la Universitat Autònoma de Barcelona i Lolita Bosch, escriptora i activista per la pau.

Les xerrades es podran seguir en línia a la plataforma Zoom. La inscripció és gratuïta i es pot realitzar al web del Centre Cultural La Mercè i al de la Casa de Cultura de la Diputació de Girona. El dia de l’activitat s’enviarà un correu electrònic amb l’enllaç d’accés al Zoom. Un cop finalitzat el cicle l’organització us convidarà a respondre una enquesta de valoració de l’activitat.

Programa
ART I FILOSOFIA: MIRAR AMB LA PARAULA

Dilluns 8 febrer · 19.00 · en línia
L’Escola d’Atenes de Rafaello Sanzio, o la paraula com a valor
Joan Manuel del Pozo
Una de les obres pictòriques més rellevants sobre el món antic convida a la reflexió a l’entorn del diàleg i la paraula com a valors específicament humans. Un dels grans temes de la filosofia.
Joan Manuel del Pozo és doctor en filosofia, professor emèrit de la Universitat de Girona i síndic d’aquesta mateixa universitat. Va ser membre cofundador i director de l’Observatori d’Ètica Aplicada a l’Acció Social, Psicoeducativa i Sociosanitària. En la seva llarga trajectòria política, ha estat conseller de la Generalitat de Catalunya. És autor de llibres d’assaig sobre filosofia social i política, ètica i educació.

Dilluns 15 febrer· 19.00 · en línia
Marcel Duchamp: El gran vidre i Viver de pols. Qui va matar l’art modern?
Javier Montes
Per què l’art contemporani ha necessitat acabar amb allò que ha caracteritzat la tradició artística? Quin és el repte de representar les coses i quins límits comporta?
Javier Montes escriu sobre art contemporani en mitjans com El País, ABC Cultural o Revista de Occidente. Ha col·laborat amb exposicions i cursos a institucions com ara el Museo Reina Sofía de Madrid, l’IVAM de València o l’Institute of Fine Arts de la Universitat de Nova York. És autor d’assaig i novel·la, i ha rebut reconeixements com el Premio Anagrama de Ensayo. El seu últim llibre és El misterioso caso del asesinato del arte moderno (Wunderkammer, 2020)

Dilluns 22 febrer · 19.00 · en línia
La torre de Babel de Pieter Bruegel. La ciutat com a comunitat (im)possible
Itziar González Virós
Quina és la ciutat possible i desitjable? El quadre de Bruegel sobre la torre de Babel, aquest edifici mencionat al Gènesi, traça pictòricament algunes de les dificultats de la comunitat humana. 
Itziar González Virós és arquitecta, urbanista i activista social. Ha estat impulsora del Parlament Ciutadà i de l’Institut Cartogràfic de la Revolta. És coautora dels llibres Revoltes (DAU, 2014) i La força per canviar les coses (Angle, 2015), i el seu compromís i habilitat en els processos de mediació, participació i resolució de conflictes en l’espai públic li han valgut el reconeixement a l’Estat i en l’àmbit internacional.

Dilluns 1 març · 19.00 · en línia
La justícia invocada: Judit decapitant Holofernes d’Artemisia Gentileschi
Lluïsa Faxedas
Qui millor per invocar la justícia que una de les pintores silenciades pel relat de la història? A les seves mans, una de les escenes pictòriques més representades de l’Antic Testament activa el debat sobre la justícia possible.
Lluïsa Faxedas és professora d’història de l’art contemporani de la Universitat de Girona i coordinadora del Màster en Turisme Cultural. Va ser també regidora de Cultura a l’Ajuntament de Girona, i ha estat curadora d’exposicions en institucions com el Museu d’Art de Girona i el Museu d’Art de Sabadell. Entre les seves publicacions destaquen textos sobre el feminisme en art i sobre l’art del segle XX.

Dilluns 8 març · 19.00 · en línia
El Guernica de Pablo Picasso: denúncia i superació del mal
Jèssica Jaques Pi
Emblema del segle XX, el quadre de Picasso sobre el bombardeig feixista a la ciutat basca de Guernica desplega amb tota la intensitat la problemàtica del mal o allò que ens allunya de l’ideal d’humanitat. Una reflexió necessària.
Jèssica Jaques Pi és doctora en filosofia, i exerceix com a professora d’estètica i teoria de les arts de la Universitat Autònoma de Barcelona. Col·labora amb institucions com el Museu Picasso de Barcelona. És autora de nombrosos estudis i col·loquis sobre l’obra picassiana, i ha traduït textos de Kant o Jean-Luc Nancy, entre d’altres autors.

Dilluns 15 març · 19.00 · en línia
Rómulo Sans: l’art buit, la paraula que s’acosta
Lolita Bosch
La fotografia és un instrument subtil i necessari per denunciar les contradiccions de les societats contemporànies. Així ho va entendre Rómulo Sans, fotògraf català mort prematurament el 2019, que va practicar la mirada de l’outsider a les diferents ciutats on va viure.
Lolita Bosch és escriptora i activista per la pau. Formada en filosofia, viu entre Barcelona (amb un peu a l’Empordà) i Mèxic, on du a terme una intensa tasca de denúncia de la violència social en aquest país. Ha editat ficció i també assaig, amb llibres com Això que veus és un rostre (2004), Tres històries europees (2005), Insòlit somni, insòlita veritat (2007), Elisa Kiseljak (2010) i Ara escric (2011). Entén, practica i transmet l’escriptura i el pensament com a eines de pau i d’empoderament social. Premiada diverses vegades, ha impulsat projectes, col·lectius i campus d’acció social i d’escriptura a diferents països del món.

Més informació als webs www.girona.cat/ccm i www.casadecultura.org