En el marc de l’assignatura “Pensament computacional i programació” dels estudis de mestre/a de la Universitat de Girona, un grup d’estudiants dels graus d'educació infantil, primària i doble titulació dissenyen una sèrie d’activitats dirigides a infants de primària amb l’objectiu d’introduir els elements de la programació de manera vivencial, sense que hi hagi ordinadors ni pantalles (sense endolls) i que es pugui fer preferentment al pati o a l’exterior.

En cada activitat es planteja un repte col·lectiu a un grup infants en què el Pensament Computacional té un paper important en la seva resolució. Per tant, els nens i nenes utilitzaran la seqüenciació, la lògica, la descomposició de problemes, el paral·lelisme, la sincronització, els condicionals, entre altres conceptes. El grup de nens i nenes resoldrà el repte sense ordinadors i sense robots però sí “programant”, fent servir, en comptes d’instruccions i símbols digitals, instruccions i símbols representats per elements físics de manera que:

• Les instruccions seran tocables (o tangibles) i els nens i nenes les podran moure i posar en ordre amb les mans.
• Els personatges seran els mateixos nens i nenes. Per tant, quan executin l’activitat alguns programaran (posant les instruccions en ordre) i els altres interpretaran i representaran el programa (l’executaran).
• Els rols s’aniran canviant per tal que tots els nens i nenes facin tant de programadors com de personatges.

Aquesta manera d'introduir-se a la programació és un exemple del que es diu “unplugged programming” o “unplugged computational thinking”. Els nens i nenes experimenten amb la programació de manera vivencial, pensant en els mateixos processos mentals quan es fa una acció.